Les dificultats de consensuar acords entre els estats membres de la UE i el fracàs dels referèndums a França i Holanda sobre la Constitució europea són alguns dels motius que han portat a la Unió Europea a una fase d’incertesa, fins el punt de ser evident que la UE no passa pels seus millors moments. De cara a l’any nou, amb l’entrada de Bulgària i Romania, la UE tindrà vint-i-set estats i prop de cinc-cents milions de ciutadans i serà, de fet ja ho és ara, una potència econòmica de primer ordre, però seguirà sent un nan polític, fet que limita molt la capacitat d’actuació i d’influir de la UE en el pla internacional, cada vegada més important en aquest món globalitzat, amb estat emergents, Xina i Índia, que aviat seran tant poderosos econòmicament i política que els estats importants de la UE.
Davant d’aquesta realitat, als ciutadans europeus ens cal una Unió Europea políticament forta, tant per actuar a l’exterior, com per desenvolupar polítiques internes comunes en camps com la immigració o la gestió de l’energia.
Els estats tradicionals, altrament molt poderosos, s’han quedat petits per influir en el món, de manera que tant la Gran Bretanya, França o Alemanya, seran molt més influents i defensaran millor els interessos dels seus ciutadans si actuen junts, si sumen esforços i interessos comuns, en comptes d’actuar sols. De fet, la formula d’actuar junts ja existeix, és la Unió Europea. El que cal és que els governants d’aquests estats tinguin la valentia i generositat política, per ser capaços de deixar a banda els seus interessos particulars i apostar pels comuns.
Si ens fixem en les conclusions del Consell Europeu celebrat a el 14 i 15 de desembre, veurem que hi va haver nou acords en matèria de relacions exteriors, que van des d’Àfrica, Kosovo, política de veïnatge, Àsia central, Pròxim Orient, Líban, Iran, Afganistan i d’altres, fet que ve a deixar clara la vocació exterior de la Unió Europea. El que passa és que, mentre no es disposi d’una política exterior i de defensa comuna eficaç i eficient, tot el que s’acordi no serà del tot creïble.
Així, de cara a l’any que entrem, en el que la UE estarà sota la presidència alemanya, seria un bon moment perquè aquest influent estat, doni una empenta europeista als temes avui aturats i faci una aposta real cap a l’Europa política.
