A l’entorn de la II Jornada de Política Internacional que s’ha celebrat a Torroella de Montgrí, es varen fer una sèrie de consideracions a tenir en compte sobre el futur del planeta, que era el títol de la Jornada.
Aquí, però el que vull destacar és el que va sorgir del debat sobre la geoestratègia política mundial, ja que hi ha algunes afirmacions que afecten de ple a l’equilibri mundial que coneixem avui, preveient, per d’aquí a no masses anys, l’hegemonia de dos estats asiàtics, que ara ja han presentat les seves credencials pel que fa a l’economia i la política mundial, fet que afectarà a la capacitat d’influència de la Unió Europea en el seu conjunt i dels estats membres en particular.
Naturalment em refereixo a la Xina i l’Índia, estats que avui ja tenen el 40% de la població mundial i que creixen de l’ordre del 10% anual i amb importants increments també en el marc de la política de defensa, fet que els hi donarà una capacitat d’influir i d’actuar en qualsevol conflicte internacional, que avui no tenen, ja que, tot i la seva capacitat, no passen de ser potències regionals. Una dada significativa que dóna visibilitat i futur al que he comentat, és que cada any surten d’aquests dos estats 6 milions de llicenciats universitaris, una Catalunya entera, dels quals mig milió són enginyers.
Naturalment, amb aquest escenari, és evident que Europa, la Unió Europea, s’ha d’espavilar i posar-se les piles per desenvolupar les polítiques d’interior, com la que fa referència a la immigració i l’energia, entre d’altres i també la política exterior de seguretat i defensa, que li ha de donar capacitat d’influir i de defensa dels interessos dels ciutadans europeus. Encara hi com a temps, però el temps juga en contra d’Europa i la veritat és que en els darrers anys, tampoc no hem donat una sensació de rapidesa en la presa de decisions.
