La Unió Europea celebra aquests dies el cinquantè aniversari de la seva creació. Va ser a Roma, el 25 de març de 1957, quan es va signar el tractat que creava la Comunitat Econòmica Europea (CEE), precursora de la Unió Europea que coneixem avui. Són 50 anys d’integració europea en tots els àmbits. Dels sis estats fundadors als vint-i-set actuals, amb més de tres-centes regions, algunes d’elles nacions sense estat, i prop de cinc-cents milions de ciutadans.
Democràcia, economia de mercat, moneda única, l’euro a tretze estats, llibertat de circulació i establiment pels ciutadans de la UE en qualsevol dels estats de la Unió i avenços significatius en polítiques d’interior i de seguretat, defensa i relacions exteriors i, per sobre de tot, garantia de pau, són les credencials de la Unió Europea.
Però queda molta feina a fer, tant pel que fa a la construcció política en aspectes d’interior, com, posem per cas, trobar el consens per gestionar en clau europea el subministrament energètic i la immigració i també en aspectes de política exterior, on cal desenvolupar amb eficàcia les relacions exteriors i també una política comuna de defensa.
Per altra banda, tot i que la UE fa seva la màxima units en la diversitat, és evident que el tractament que li dóna és en clau estatal i el que cal és que sigui més respectuosa amb les realitats nacionals que no són un estat, com és el cas de Catalunya i, especialment, de la seva llengua, el català, que avui per avui no és llengua oficial de la UE. Només cal recordar el recent episodi en què vuit diputats catalans al Parlament Europeu varen enviar una carta en català a la mesa del Parlament amb la petició de poder-se expressar en la llengua pròpia. La resposta va ser que per motius informàtics i operatius no era possible, si fa o no fa, una resposta continuista i decebedora.
Si la Unió Europea vol ser influent en el món, ha de desenvolupar l’Europa política i ha de millorar el concepte de diversitat, superant el llistó estatal, tenint en compte les realitats nacionals, com és el cas de Catalunya i del català.
