Així podríem titular el resum de l’any 2007 pel que fa a la Unió Europea, ja que encara era present el desencís que va provocar el No francès i neerlandès en el referèndum per a ratificar la Constitució europea, fins a la recent signatura, per part dels caps d’estat i de govern, del Tractat que ve a substituir a la non nata Constitució.
De fet, naturalment, han passat més coses a l’entorn de la Unió Europea, però el fet més transcendental és la citada signatura del nou Tractat. Fent una mica de memòria, el febrer d’enguany, la cancellera Angela Merckel, que ostentava la titularitat de la presidència semestral del Consell de la UE, va donar un cop de timó i, cercant els deguts suports, va decidir deixar de banda la Constitució Europea, i centrar-se en l’elaboració d’un nou Tractat, de manera que França i també amb el consens del Regne Unit i d’altres estats, varen ser al seu costat. Va ser en el Consell Europeu del juny, quan, després de negociacions, es va arribar a un acord. De fet, però, quedava consensuar i fer el redactat definitiu del nou Tractat, que va rebre el nom de Tractat de Reforma, això sí, amb la negativa de posar les referències als símbols, com la bandera, la moneda i l´himne, en redactat del Tractat, de manera que conserva el fonamental que ja hi havia a la Constitució europea, però rebaixat pel que fa a identitat europea i de qualsevol mostra que pugui semblar una constitució.

A més, del Tractat, la Unió Europea ha fet una cimera amb l’Àfrica, un acord o almenys una línia d’actuació pel que fa a Kosovo i també ha anomenat un grup de savis, dirigits per Felipe González, que hauran de reflexionar sobre el futur de la Unió, entre d’altres coses. Són decisions que demostren una voluntat de consens i d’avançar cap a l’Europa política i que fan pensar que s’ha deixat la incertesa per entrar en una fase de voluntat positiva. Veurem si aquesta impressió es consolida el 2008.