La setmana passada va tenir lloc a Lisboa un Consell Europeu, reunió dels caps d’estat i de govern de la UE, molt important per a la transcendència que poden tenir les seves conclusions sobre la dinàmica política comunitària. Es va arribar a un consens sobre el nou Tractat de Reforma, tal com se l’ha anomenat, que ve a substituir la non nata i molt debatuda Constitució europea.
De fet, però, el que s’ha aprovat a Lisboa és molt similar al que ja contenia la Constitució europea, això sí, s’han rebaixat tots els continguts identitaris europeus, com eliminar del redactat disposicions sobre la bandera, l’himne o la moneda europeus i també s’han fet concessions als estats, especialment al Regne Unit, a Polònia i als Països Baixos, que han rebaixat una mica més el contingut europeista del Tractat i, tot això, per aconseguir un consens, per altra part necessari, i poder presentar-se davant els ciutadans europeus i el món amb els deures fets, amb un Tractat que ha de permetre donar l’impuls polític a la UE i n’ha de millorar l’eficàcia institucional i operativa, que no és poca cosa.
Així doncs, la UE comptarà amb un president estable, elegit per dos anys i mig i renovable una vegada. El cap de la diplomàcia, també tindrà més capacitat. S’estableix, a partir de 2014, el vot per doble majoria, el 55% del nombre d’estats i el 65% de la població, per a la presa de decisions, tot i que els afers de política exterior, pressupostaria i fiscal, seguiran exigint la unanimitat. Més poder pel Parlament Europeu i també més àmbits de decisió passen a la fórmula de majoria qualificada en comptes de la unanimitat. Els Parlaments estatals tindran més capacitat d’influència, fet que resta força a la Comissió i no aporta protagonisme als òrgans subestatals.
En definitiva, estem davant d’una bona eina que, si hi ha veritable voluntat europeista en els governs dels estats, pot permetre un impuls polític significatiu a la UE, molt necessari, davant el món globalitzat en què ens trobem, per la pròpia ciutadania europea i pel món en general.
