La setmana passada hi va haver una Cimera dels estats riberencs de la Mediterrània, en total varen ser 43 els que hi varen ser-hi, amb assistències significatives com les del rais sirià Asad i també dels governants d'Israel i Palestina. L'anfitrió va ser el president francès Nicolas Sarkozy, fent us de la seva condició de president del Consell de la UE, que França ostenta durant el semestre actual. L'èxit va ser més aviat de caràcter mediàtic i de contactes generalistes, més que d'acords concrets, però Sarkozy se'n va emportar la major part de les felicitacions.
De fet, és una bona noticia que, sigui des d'on sigui, s'impulsin ponts de diàleg i de consens entre els estats de la mediterrània. Entre els acords que s'han de prendre hi ha l'elecció de la ciutat que albergarà la seu del secretariat de la Unió pel Mediterrani. Dit això, cal recordar que Barcelona és una ciutat referent en aquesta línia, ja que l'any 1995 va ser la seu de l'anomenat Procés de Barcelona, que, tot i no tenir els èxits que s'esperaven, si que ha sigut una eina d'acció permanent, entre els estats de la mediterrània, pel que fa a polítiques econòmiques, socials i culturals. També l'any 2005, des de Barcelona, es va donar una altre impuls a la millora de les relacions estre els estats riberencs de la mediterrània. Així, com veiem, Barcelona és clau en aquets procés, de manera que convindria que s'apostés fort, des del govern espanyol diuen que ho faran, perquè la capitat catalana sigui finalment l'elegida per ser la seu des d'on es dirigiran les accions del secretariat de la Unió pel Mediterrani. Esperem que aquesta vegada les promeses es converteixen en realitat.