Aquest dijous, el lehendakari Ibarretxe feia una conferència a Barcelona, on va exposar la realitat de la societat basca i el full de ruta cap al dret a decidir. De fet, del que va dir Ibarretxe ja se n'ha parlat llargament, de manera que, en aquesta columna, el que faré és centrar-me en el que va dir sobre la Unió Europea. El lehendakari, igual com havia manifestat dies abans el mandatari escocès Salmond, venia a dir que la UE hauria d'acceptar els possibles futurs estats que surtin del marc comunitari.
Per altra banda, fa pocs dies, sis partits independentistes que governen a Europa, entre els que hi ha ERC, BNG i Eusko Alkartasuna, signaven la que s'ha conegut com la declaració d'Edimburg, a través de la qual demanen que si les nacions signants del manifest s'independitzen, han de ser admesos com estats en el sí de la UE, emparant-se en el dret a l'audeterminació i la subsidiarietat. Així, som davant de propostes i manifestacions importants i que eren impensables fa uns anys, fet que indica l'avenç que s'està produint en l'escenari de l'independentisme i del dret a decidir.

A l'altra cara de la moneda hi ha els estats actuals, els quals no ho posaran fàcil i, a més, cal recordar que la Unió Europea és una unió d'estats, de manera que aquests tindran molt a dir en aquestes previsibles situacions. Ara per ara, els Tractats de la UE, ni el darrer signat  a Lisboa el passat desembre, preveuen la forma de gestionar aquestes situacions. De fet, però, les institucions i les normes, quan convé, be que s'adapten a les realitats polítiques, de manera que, el que avui no estigui previst, no ha de ser un impediment si la situació política ho requereix.

S'ha de donar temps al temps, i ja veurem com es tractaran les realitats d'Escòcia, referèndum inclòs, de Flandes o de les més properes d'Euskadi i Catalunya.