A mesura que la Unió Europea ha anat incorporant estats membres, han augmentat les dificultats per aconseguir acords i és evident que aquestes dificultats s’han incrementat des de l de maig de 2004, amb l’entrada de deu estats més (vuit de l’Europa de l’est, més Xipre i Malta). I és en aquest escenari que Polònia, actualment governada, cap d’estat i de govern, per dos bessons que, entre altres coses, no destaquen precisament pel seu europeisme, bloqueja la negociació de la Unió Europea amb Rússia, que ha de tenir lloc a la Cimera prevista pel dia 24 i a la que s’hi ha de tractar l’important tema de l’energia. Polònia addueix que, per no vetar la negociació, cal que Rússia aixequi l’embargament sobre la carn polonesa i, a més, pretén que Putin ratifiqui la Carta Europea de l’Energia. La Cimera amb Rússia, amb l’energia com a centre d’interès, és massa important per tots els estats de la UE i pels ciutadans europeus, com perquè un sol país en bloquegi la possibilitat que es realitzi, per molt importants que siguin els seus arguments. No pot ser que un sol estat condicioni als vint-i-quatre restants i menys en aquest cas concret de l’energia. És d’esperar que, abans del dia 24, els mandataris polonesos hauran reflexionar prou o hauran rebut les suficients pressions, perquè aixequin el vet i no condicionin la Cimera. Si no fos així, la UE haurà donat una altra mostra de la seva debilitat, davant la seva pròpia ciutadania i davant també de Rússia i de tots els estats importants del planeta.
En un altre ordre de coses, vull comentar una realitat que ens toca més de prop. Fa pocs dies va tenir lloc en el Parlament Europeu el debat sobre multilingüisme. Finalment, en va sortir un document que, si bé defensa el multilingüisme, és evident que, després de passar per la cambra, en va sortir prou rebaixat de contingut. I és que la UE dels estats, tot i tenir el lema d'Units en la diversitat, sovint aquesta diversitat, s’entén en clau estatal.