Sovint hi ha la tendència de veure Europa, la Unió Europea, com l'ase dels cops. Sembla que tot el que ens perjudica ve d'Europa, i quan ja no en podem treure res, ja no ens interessa. Cal recordar que algunes comunitats de l'Estat espanyol, a través dels Fons de Cohesió, han tingut un bon coixí per poder situar-se econòmicament. De fet, en l'àmbit estatal, durant més d'una dècada, el que arribava de la Unió Europea era l'equivalent a l'1% del Producte Interior Brut, que, en termes econòmics, és molt i, més encara, sense pràcticament res a canvi.
Tot i així, un expresident del govern espanyol se les donava, davant del govern alemany, que aquí sí que es feia bé tot, amb aquell, tant propagandístic com forçat, dèficit zero. Els alemanys, sorpresos, se'ls hi feia difícil entendre que se'ls tirés a la cara l'èxit econòmic, si molta part de l'ajut que rebíem provenia d'ells. Viure per veure.

Els avantatges de ser a la Unió Europea no són solament econòmics, sinó, a la meva manera de veure-ho, també polítics, ja que, amb la situació política que vivim, amb una alta crispació entre les dos partits majoritaris a l'estat, que estan fortament enfrontats, i amb referències periodístiques i polítiques a escenaris d'enfrontament, la veritat és que sort que tenim Europa. Tenim Europa i, tot sigui dit, també una bona part de la població que no participa d'aquest enfrontament, ni el vol, però que, sovint, sense voler, es veu en la tessitura de prendre-hi part, si més no, per defensar-se dels atacs.

En aquest escenari intern, formar part de la Unió Europea transmet tranquil·litat, seguretat i garanteix democràcia. Pel que fa a Catalunya i als catalans, encara és més important formar part de la Unió Europea, ja que, en aquestes circumstàncies internes, no ens hi juguem només qüestions ideològiques, sinó de manteniment de la nostra identitat, de la nostra llengua i de la nostra capacitat per governar-nos.

Potser és exagerat, però sort que estem a Europa, Europa és la garantia.