La setmana passada va ser prolífica en afers europeus. A casa nostra es presentava el llibre 20 anys de Catalunya a la Unió Europea, un compendi dirigit per Francesc Morata, amb la participació d’experts en temes europeus, com Francesc Granell, Jordi Bacaria, Esther Barbé, Eduard Soler o Francina Esteve, entre d’altres, que han deixat el seu parer sobre el que han representat aquests vint anys per Catalunya i així culmina la campanya endegada pel Patronat català Pro Europa al llarg de 2006, per tenir ben present l’efemèride. És interessant que es facin aquests tipus de treballs, centrats en el nostre país, ja que així, a més de tenir una informació molt acurada sobre la nostra realitat, també fem saber a l’estat i a la Unió Europea la nostra visió d’Europa, com a país i com a realitat europea.
Pel que fa ja estrictament a la política europea, el passat 14 i 15 de desembre s’ha fet un Consell Europeu, que teia sobre la taula molts i importants temes. Després de les habituals trobades entres els mandataris del vint-i-cinc i les prèvies dels ministres d’afers exteriors, podríem dir que la conclusió seria que la Unió Europea pren aire. D’una banda es va donar llum verda a la incorporació de Romania i Bulgària a partir del gener proper, de manera que ara ja parlarem de vint-i-set estats i de prop de 500 milions de ciutadans.
Respecte a Turquia, una de freda i una de calenta. Es pren una moratòria en una part de les negociacions, bàsicament per les dificultats per part de Turquia per facilitar la relació cordial amb Xipre, però, per altre banda, es segueix negociant en altres àmbits. Pel que fa a la immigració, sembla que han fet cas a Zapatero, amb la seva croada de gestionar aquesta difícil realitat amb polítiques europees. Veurem com acaba. A partir de gener, Alemanya pren la Presidència del Consell Europeu, de manera que l’estat més potent econòmicament i, sovint, el més europeista, tindrà de gestionar els temes que he descrit i, a més, dinamitzar amb alguna fórmula de consens, la reforma institucional, aturada des del fracàs de la Constitució europea. Esperem que l’etapa d’incertesa s’acabi i, amb el lideratge alemany, la Unió Europea reprengui un bon to de cohesió interna i d’eficàcia en polítiques europees.
