No fa ni un mes que es va arribar a un acord de consens entre tots els estats de la Unió, sobre les bases d’un nou Tractat que haurà de substituir, si tot va com està previst, a la mai aplicada Constitució europea. Així que la Unió Europea respirava tranquil•la. La situació no era per llençar les campanes al vol, ja que el consens va ser de mínims i les posicions contraries en el si de la UE segueixen ben presents. Però, davant la situació d’incertesa institucional i política en la qual estava instal·lada la UE, des del fracàs de la Constitució europea, aquest consens sobre el nou Tractat es divisa com un bàlsam, que ha de permetre disposar del nou Tractat en ple funcionament l’any 2009.
Però, com que la pau política de llarg termini no és la premissa habitual a la UE, s’han succeït algunes situacions que fan tambalejar aquest simulacre de retrobament entre els estats membres. D’una part, l’exposició polonesa de qüestionar el Tractat, recentment consensuat, si no es produeixen les coses com es volen des de Varsòvia. És una situació sense precedents a la UE, escenari en el qual es respecta la paraula donada i la signatura estampada. Per altra part, la proposta de Sarkozy de crear uns acords entre els estats mediterranis, al marge de la Unió Europea, fet que deixa de banda molt treball fet des de Brussel·les en el marc de la Política de Veïnatge, a més d’afectar a la Unió com a interlocutor únic. I, finalment, la carta dirigida a Blair, de deu mandataris d’estats de la Unió, en la qual li proposen que treballi per la pau a l’Orient Mitjà i especialment entre Israel i Palestina, fet que ha sentat molt malament al mateix Alt Representant Javier Solana i genera també un cop fort a l’actuació unitària de la Unió Europea.
Sembla, doncs, que ens haurem d’acostumar a les continues sortides de to, en diferents àmbits, en el si de la UE, fet que, per altra part, debilita molt el procés de la construcció política. Sovint, aquest tipus de fets semblen destinats a afeblir la UE i fan malpensar si són premeditats. Esperem que es torni al consens que s’ha aconseguir recentment amb el nou Tractat i així es segueixi amb la construcció política de la UE, que és, a la meva manera de veure-ho, el més beneficiós pels ciutadans.
