El Parlament Europeu ha aprovat la seva proposta de distribució d’escons cara a les eleccions pel període 2009-2014. Naturalment, han quedat més o menys igual com estaven, però sí que cal fer alguna reflexió. Així, Alemanya es queda amb 96 escons, que és el màxim que es pot tenir, amb un proporció d’habitants per diputats de 0,86 milions de ciutadans per un diputat. És a dir, costa més vots obtenir un diputat a Alemanya, que, posem per cas a l’estat espanyol, que, tot i augmentar el nombre total amb quatre (en tindrà 54), es queda amb una proporció de 0,81 milions de ciutadans per un diputat.
Per contra, a Portugal, la proporció serà de 0,48 milions de ciutadans per un diputat, de manera que els vots necessaris per treure un diputat en el Parlament Europeu són quasi la meitat a Portugal que a l’estat espanyol o a Alemanya i són molts més que els vots que es necessiten a Luxemburg o a Malta, que tenen 6 diputats, amb una proporció de 0,08 milions de ciutadans per un diputat.
Fins a cert punt, la distribució relacionada amb la població i amb una assignació favorable als estats menys poblats té força lògica, en el sentit de limitar en part el poder dels estats grans.
Però, si ens ho mirem en clau catalana, observarem que, al ser les eleccions europees circumscripcions estatals, d’una banda la proporció de nombre de ciutadans per un diputat, és la que està determinada a l’estat espanyol i, a més, els partits d’obediència catalana, s’han de presentar a una circumscripció l’àmbit estatal, amb molta part d’aquest territori sense ascendència, fet que provoca que tinguin moltes dificultats d’obtenir una representació proporcional al seu potencial real.
En la legislatura actual, la representació de diputats europeus catalans, que s’han presentat a les llistes dels diferents partits, es pot xifrar en uns 9 o 10. Per contra, un estat com Portugal, amb una població poc més gran que la catalana, tindrà 22 diputats. Ja veiem doncs, que, fins hi tot amb el nombre de diputats europeus, Catalunya en sortiria més ben parada si tingués un estat propi.
