El darrer Tractat vigent de la Unió Europea és el Tractat de Niça de l’any 2000. Després, amb la finalitat d’adequar el marc legislatiu a vint-i-set estats i també per donar-li un impuls a l’Europa política, es va gestar un nou Tractat que és el que coneixem com a Constitució europea, que, com sabem, va tenir una gran sotragada amb el vot negatiu dels referèndums de França i dels Països Baixos, de l’any 2005.
El cop va ser fort i, tot i que ja hi ha més de la meitat d’estats de la UE que sumen més de la meitat de la població comunitària, que han aprovat la Constitució, la veritat és que no es creu que sigui una bona opció seguir pensant amb tirar endavant el Tractat constitucional.
El full de ruta que s’ha establert és que, Angela Merkel, ja que Alemanya ostenta la presidència semestral del Consell, presentarà a la Cimera de Caps d’Estat i de Govern de juny, una proposta, sembla que de setanta articles i que manté l’essencial del que hi ha a la Constitució. La finalitat és que els mandataris europeus la debatin i, en el futur immediat, s’obri un debat, amb reunions bilaterals i els contactes que facin falta, fins a obtenir un text assumible pels vint-i-set, que seria aprovat l’any 2009, sota presidència francesa.
Naturalment, hi tenen molt a dir els estats importants de la UE. Alemanya, que és qui la proposa, s’ha d’entendre que hi està d’acord. França, amb nou president, també s’hi pot afegir, ja que el mateix Sarkozi tenia en el decàleg de la campanya electoral un punt sobre la UE, en el qual apostava per un minitractat, que contingués l’essencial del la Constitució. No es veuen masses divergències per part d’Itàlia. La realitat vindrà de la mà del Regne Unit, per la seva visió euroescèptica i d’una UE amb poca capacitat política. I els altres estats, també hi voldran dir la seva, però si s’aconsegueix un consens entre els quatre grans, probablement el camí que s’obri el mes que ve ens portarà a un nou Tractat el 2009, si no hi ha imprevistos fins llavors.
