La Unió Europea no està en el seu millor moment, tot i que si ho mirem amb la perspectiva que ens donen els cinquanta anys de construcció europea, veurem que ha valgut la pena aquest procés d’integració. Tenim la moneda única, l’euro, un mercat únic de prop de cinc-cents milions de ciutadans i facilitats per a circular i treballar en tots els estats de la Unió. Però és evident que la UE té sobre la taula diversos temes preocupants que afecten a la pròpia línia de futur. Així, des del referèndum negatiu, a França i Holanda, pel que fa a la Constitució europea, s’ha perdut l’entusiasme i s’ha entrat en un cert desànim, que s’incrementa amb les desavinences entre els estats importants de la UE, com per exemple a l’hora de donar suport o no a la guerra d’Iraq o, fins i tot, en el model que tenen per a la Unió, el britànic, més econòmic que polític i el francès i alemany, amb major voluntat d’aprofundir en les polítiques d’interior i d’exteriors comunes. A la Unió Europea li convé superar aquesta crisi i afrontar amb unitat els temes realment importants, ja que a la llarga poden afectar als ciutadans i a la pròpia essència de la UE, com són els descrits i també la política energètica, la immigració o els propis límits de la Unió, que passen per la incorporació o no de Turquia i dels estats dels Balcans.
Pel que fa a Catalunya, tenim un nou Estatut que dedica uns quants articles a les relacions exteriors de Catalunya, específicament amb la Unió Europea. Caldrà desenvolupar-lo amb sentit d’estat per poder assolir quotes de sobirania i així poder incidir i existir en el marc de la Unió. Com a acció més propera, dir que el proper dimecres tindrà lloc en el Parlament Europeu el debat sobre el multilingüisme, que en clau catalana, ens interessa molt. Ja tindrem ocasió de parlar-ne.