El dia 12 de març se celebra, en una sessió en el Parlament Europeu, el cinquantenari de la creació de la institució més democràtica de la Unió Europea, ja que és l'única que la seva composició emana de la voluntat popular expressada a les urnes. Molts anys han passat des de la seva creació i molts canvis s'han produït a l'entorn de la Unió Europea en general i del Parlament Europeu en particular. De fet, el Parlament va començar la seva funció amb la constitució de l'Assemblea Parlamentaria, el 19 de març de 1958, amb només 142 diputats i amb molt poques competències i ha anat prenent protagonisme a partir de les atribucions que se li assignaven en cada Tractat. Avui, tot i estar per sota de les capacitats dels parlaments estatals, el Parlament Europeu disposa de possibilitats d'acció en el camp legislatiu, juntament amb el Consell Europeu, i també el camp pressupostari i en el de control de la Comissió Europea. No vol dir això que l'emblemàtica institució ja ha arribat al seu sostre competencial, sinó que ha de seguir treballant fins arribar a tenir les competències que tenen els parlaments estatals.
Una de les deficiències que té el Parlament Europeu és les dificultats en que es troben les llengües que no són oficials a la Unió Europea per  fer-se un forat a la cambra. És paradoxal que sigui més fàcil que el català sigui present i es pugui utilitzar, tot i que per sota de les prerrogatives de les llengües oficials, a les institucions comunitàries com la Comissió Europea i que tingui veritables problemes per fer-ho en el Parlament Europeu, l'única institució que la seva composició emana dels ciutadans. És en aquesta institució, la més democràtica de les existents a la UE, des d'on s'hauria de fer un esforç per fer possible que totes les llengües existents a la Unió Europea, hi fossin representades. Li queda dons un llarg camí encara al Parlament Europeu, per ser la veritable institució democràtica i representativa de tots els ciutadans europeus.