Fa pocs dies s’ha ampliat a nou estats més, de manera que ja en són vint-i-dos, la possibilitat de transitar per aquests estats sense haver d’ensenyar el passaport i altres condicionats fronteres. El que es coneix com espai Shenghen ja només és aliè a cinc estats de la Unió Europea. Aquest fet, ara fàcil d’entendre i d’acceptar ja que dóna moltes facilitats als ciutadans europeus per poder comunicar-se i viatjar entre aquests estats, era, fins fa ben poc temps, molt difícil de preveure-ho.
És un d’aquest passos que dóna la UE, sense fer massa soroll, però que afecten positivament a la llibertat dels seus ciutadans, al dinamisme de la comunicació entre els propis ciutadans i els estats membres i, també, representa un pas important en el llarg camí de la construcció europea.
Només fa divuit anys que viatjar a Txèquia, a Polònia i a altres estats de l’Europa de l’est podia ser una autèntica aventura. Avui en dia, només divuit anys més tard, no solament s’hi pot anar amb facilitat (això ja fa temps que succeeix), sinó que s’hi pot anar igual que anem a França, posem per cas.
Aquesta millora de la comunicació entre els europeus ha de servir per fer més fàcil trobar sinergies entres els pobles de la Unió Europea i per tant també entre els ciutadans, als que els hi serà més fàcil, fins i tot més normal, anar creant un sentiment europeu, que vagi consolidant la idea de poble europeu, d’identitat europea, tant necessària per aconseguir una Europa política, que tingui una identitat pròpia, però que, alhora, respecti les diferents identitats que la formen.
