Mentre a Brussel·les, durant la cimera de caps d’estat i de govern dels estats membres de la UE, es debatia amb profunditat les causes, conseqüències i possibles solucions als efectes del canvi climàtic, a Xipre succeïa un fet de molta importància real i simbòlica. S’iniciava l’enderroc del mur que divideix la capital, dividida des de que, a l’any 1974, l’exèrcit turc va envair l’illa i instaurava la República Turca del Nord, només reconeguda pel propi estat turc.
Tot i els esforços de la comunitat internacional, com la intervenció de l’ONU que va treballar un pla de pau i organitzar un referèndum, l’any 2004, sense èxit a la pràctica, el cert és que les tensions segueixen a l’ordre del dia i aquesta situació de divisió s’ha convertit en un dels principals esculls per l’entrada de Turquia a la Unió Europea.

Estem a l’escenari de la política de gestos, primer amb uns moviments de bona voluntat per part dels turcoxipriotes, el gener passat, i ara amb l’inici de la demolició de mur per part dels grecoxipriotes. El que cal és que es consolidi una situació d’entesa que permeti establir acords, almenys de convivència. Si fos així, es crearia un entorn més favorable per començar a cercar solucions polítiques per l’illa, que, de ben segur, no seran gens fàcils i necessitaran concessions per totes les parts.

De fet, però, és incomprensible que tot això passi dintre de la Unió Europea, ja que Xipre és estat membre des de maig de 2004 i Turquia fa tot el possible per complir els preceptes per formar-ne part. És evident, doncs, que l’escenari europeu ha de servir de motivació afegida per cercar solucions al conflicte i que aquest s’hauria d’aconseguir amb el total respecte dels drets humans i de les minories, tal com es deriva dels valors de la UE. Esperem que les dues comunitats que conviuen a l’illa i els dos estats, Grècia i Turquia, que els protegeixen, sàpiguen estar a l’alçada de les circumstàncies i no deixin passar aquesta oportunitat.