S’acosta el Consell Europeu del 20 i 21 de juny on, entre d’altres temes, es parlarà sobre què s’ha de fer amb la Constitució europea o, més ben dit, s’intentarà arribar al Consell amb un nou Tractat consensuat amb el màxim d’estats possibles, amb la finalitat que no tingui una oposició frontal i serveixi com a pauta per a la discussió.
El nou Tractat el va proposar la cancellera alemanya Merkel, que ostenta la presidència del Consell de la UE aquest semestre i també Sarkozy que, ja en campanya electoral, apostava per un minitractat que tingués l’essencial de la Constitució europea, o sigui, la presidència del Consell estable, ministre europeu d’Afers Estrangers, extensió de la regla de la majoria qualificada, reconeixement de la personalitat jurídica de la Unió i unificació de les regles dels tres pilars.
Merkel i Sarkozy han buscat el suport de diferents mandataris europeus, entre els quals hi ha Zapatero, que, en principi, està per mantenir la Constitució europea, però sembla que això és del tot impensable. A l’altra part de la partida hi ha el Regne Unit, Polònia, Txèquia i els Països Baixos, que es mostren contraris a alguns punts del Tractat que es proposarà. I a més, per acabar-ho d’adobar, un grup de polítics europeus, capitanejats per l’antic ministre italià d’Afers Interiors, Giuliano Amato, ha presentat a Brussel·les una proposta de Tractat reduït amb setanta articles, que conté les reformes previstes a la Constitució i també donaria força jurídica vinculant a la Carta del drets fonamentals.
Així estan les coses, moltes propostes diferents, però amb la necessitat d’arribar a algun tipus de consens i amb la idea de disposar d’un nou Tractat pel 2009. El que si que queda del tot clar és que ja ningú no parla de quin paper han de tenir les regions, ni que sigui les que tenen poder legislatiu, com és el cas de Catalunya, dins d’aquest nou Tractat. I és que estem en una situació de crisi institucional que, el que convé és sortir-ne com sigui i amb els mobles salvats. Esperem que sigui així i les reivindicacions nacionals els deixarem, com altres vegades, per més endavant.
