El desembre es va aprovar, en el Consell Europeu celebrat a Lisboa, el Tractat de Reforma que ve a substituir a la non nata Constitució europea. Així s'iniciava la sortida de la crisi institucional en la qual havia caigut la Unió Europea des del No en els referèndums de França i Holanda sobre la dita Constitució europea. Queda encara molt de camí per fer fins que aquest Tractat entri en vigor, entre d'altres coses, s'han de produir les ratificacions a cada un dels vint-i-set estats de la Unió. Vistos els resultats de fa tres anys, és evident que el mètode que s'utilitzarà en la majoria de casos no serà el del referèndum, com es va fer per la Constitució europea, ni tampoc se'n farà tanta acció mediàtica. Així, a hores d'ara, ja són quatre els estats que han ratificat el nou Tractat i, de fet, els tres primers havien passat pràcticament inadvertits.
Ha hagut de ser un estat gran, l'actuació del qual va ser la desencadenant de la crisi anterior, com és França, el que ratifiqui el Tractat perquè tot plegat torni a ser noticia. Això si, aquesta vegada s'ha fet via parlamentària, que assegura molt més el control del resultat i que, per contra, no compta amb la participació de la ciutadania fent-la menys democràtica. Ara bé, la realitat i la necessitat de tirar endavant, obliga.

En els següents mesos assistirem a les demés ratificacions i, si no hi ha cap impediment o situació imprevista, es pot considerar que l'any que ve es produirà l'entrada en vigor del Tractat. Una nova eina que, tot sigui dit, aporta elements importants per dinamitzar la via política de la UE, tant la d'interior com la d'exterior, si és que es dóna la voluntat política dels mandataris dels estats membres, acció fonamental a l'hora d'aplicar i desplegar qualsevol Tractat. Esperem que les institucions comunitàries i els mandataris estatals entenguin la realitat mundial i apostin per una Unió Europa amb capacitat política que permeti a la UE  ser un referent i influir en el món.