S’ha celebrat a Lisboa la II Cimera entre la Unió Europea i l’Àfrica. En total vuitanta estats hi han anat, fet que demostra l’interès de la trobada. Interès per part de la Unió Europea per no perdre el control sobre un territori en el qual hi ha desembarcat la Xina amb l’objectiu d’influir i d’estar en condicions de tenir accés als recursos naturals. Com deia un governant africà, els xinesos van fent i no es nota, en canvi els europeus els costa concretar i, a més, es nota la seva presència.
Per part africana també hi ha interessos en aquesta Cimera, principalment d’obtenció d’ajuts, inversions, acords comercials i tractar la realitat de la immigració. Després de tres dies de reunions, la cimera s’ha acabat amb acords de bones intencions, però, com és natural, de difícil concreció, degut al nombre elevat d’estats presents, fet que fa difícil els acord per unanimitat. Hi haurà ajuda al desenvolupament i a la implementació de la democràcia i, també, alguns avenços en matèria comercial.

Pel que fa a la immigració, el president del govern espanyol aposta per una immigració controlada i per això ha proposat com acció concreta i realista, la creació de tretze escoles taller, un pla d’infraestructures i cupos migratoris que començaran amb uns treballadors de Mali que aniran a la recol·lecció de la maduixa. Zapatero exposa que Europa s’engrandeix si és capaç de concretar ajudes i així contribuir al desenvolupament de l’Àfrica. I, naturalment, també hi ha hagut temps per a la política. S’ha criticat la presència del president de Zimbaue, Robert Mugave, per la falta de democràcia i la violació dels drets humans.

Sigui com sigui, Europa aposta per Àfrica, però és una aposta tímida, mentre que la Xina hi va penetrant sense fer soroll i mentrestant Àfrica, els estats africans i, el que és més important, els ciutadans africans no acaben de poder accedir al desenvolupament i al benestar.