El títol d’aquest article pot semblar una obvietat, especialment pels joves europeus que han viscut sempre sense conflictes, però els més grans i els coneixedors de la realitat europea saben que la frase no és banal. Només cal recordar les dues guerres mundials i l’enfrontament de finals dels segles XIX entre França i Alemanya, per situar en el seu just terme la importància del titular de l’article. Cal saber que el paraigües comunitari, que aquest any celebra el seu cinquantè aniversari, ha fet d’impermeable a possibles conflictes armats entre els estats que estan sota el seu aixopluc. I això té un valor importantíssim, sabent d’on venim i, més encara, si tenim en compte la projecció exterior que, d’aquest valor de la pau, en fa la UE.
Sabem que el camí de la construcció europea no és fàcil i que, avui dia, hi ha un cert desencís i falta de compromís d’alguns estats, però s’ha d’entendre que avançar en consens, per tant sense confrontacions, i essent ja vint-i-set estats, amb tres-centes regions i/o nacions i prop de cinc-cents milions de ciutadans, té el seu mèrit.
De fet, el model de construcció de la Unió Europea, únic en el món, és envejat per altres latituds i tots els estats limítrofes i d’altres en volen formar part. Quelcom de bo tindrà, doncs. El que li convé, a la meva manera de veure-ho, a la UE, si vol ser un actor influent en el món i així poder exportar els seus valors entre els que hi ha la pau, és evitar els nacionalismes estatals, com s’ha vist en algunes situacions recents respecte l’energia, la immigració o l’agricultura.
D’altra banda, ha de trobar el consens per fer un salt qualitatiu a favor de l’Europa política, tant pel que fa a la gestió interna com a les relacions exteriors. A tot això se li hauria d’afegir la implicació dels ciutadans en el projecte europeu i una més clara aposta per la diversitat interna. La Unió Europea avançarà si s’aposta per la diversitat interna i per un projecte econòmic i polític comú.