La Unió Europea fa temps que es troba en una situació de crisi. Des dels posicionaments dels estats europeus sobre la guerra d’Iraq, fet que va obrir una significativa escletxa entre els membres de la UE que encara avui dura, passant pels fracassos en els referèndums sobre la Constitució europea, és evident que costa molt més arribar a un consens per avançar en els temes importants. Aquest atzucac que fa més de tres anys que arrastrem, sembla que té senyals de solució amb l’arribada d’Alemanya a la Presidència del Consell de la UE. Alemanya és l’estat més potent econòmicament parlant de la UE i un estat que sempre s’ha mostrat compromès amb la construcció europea, de manera que estem davant d’un estat comunitari amb capacitat de lideratge dintre de la UE i amb capacitat de presentar propostes concretes per superar la situació d’incertesa i de crisi que es troba a la Unió Europea i també amb la força suficient per convèncer i forçar, si cal, a algun estat reticent. Esperem que la cancellera Merkel, que ha donat mostres d'apostar pel rellançament de la UE, es trobi amb els aliats necessaris per poder portar a terme el desbloqueigs de la Constitució europea, oferint una sortida institucional que permeti a la Unió Europea funcionar amb eficàcia i eficiència. També convindria que es milloressin les relacions entre els estats importants de la UE; que Alemanya, França i la Gran Bretanya, anessin en la mateixa direcció, cosa gens fàcil. Com tampoc no serà fàcil trobar unes relacions fluides i amb objectius compartits, entre la UE i els EUA, tot i que la voluntat de Merkel ja s’ha demostrat amb la trobada amb Bush, a la que li seguirà la que farà aquesta setmana el president de la Comissió Europea, el Sr. Durao Barroso. També convindria que Alemanya no descuidés aspectes d’actualitat, que ja no es poden tractar des d’un sol estat, com són la gestió i subministrament energètic, la immigració o el canvi climàtic.
Potser caldrà esperar el resultat de les eleccions presidencials franceses, que seran el maig, per poder concretar algunes de les accions detallades, ja que el pes de França és molt important dins de la UE i convé incloure’l en el consens. Però el que fòra interessant és que, mentrestant, Alemanya vagi preparanrt els temes detallats.