França ostenta des de primer de juliol i fins a final d'any la presidència del Consell de la UE, de manera que la planificació, l'organització i l'abast de les polítiques comunitàries estaran marcades d'aprop per la contundència personal i política de Sarkozy. No han passat gaires dies de la presa de possessió de la presidència francesa, que el seu màxim representant ja ha tingut una fricció significativa amb el titular de comerç de la Comissió Europea, Peter Mandelson, per les negociacions que la UE té en el marc de la OMC, que no són de l'agrat de Sarkozy, que aposta per una política més proteccionista, més especialment destinada a la subvenció de la seva agricultura.
A més, entre les prioritats de França per a la UE durant aquest semestre s'hi emmarca la sortida de la crisi de les ratificacions del Tractat de Lisboa, amb el sentit de facilitar que es produeixin les ratificacions en els pocs estats membres que encara falten i, més complicat, trobar una solució perquè Irlanda pugui tornar a fer un referèndum i que a més guany el vot afirmatiu. La política mediterrània, amb el rerefons del lloc des d'eon s'ha de gestionar (Barcelona ha d'estar a l'aguait i fer valer la seva experiència i treball institucional guanyat des de l995 amb el Procés de Barcelona), serà també un tema de debat. I també important és l'aposta per les energies renovables i la gestió comuna de la immigració.

En definitiva, temes molt importants en mans d'un president de caràcter impetuós que, de ben segur, produiran més d'un titular, però que també, és d'esperar, serveixi per avançar en la construcció europea.