La Unió Europea pot aportar molt a l’estabilitat mundial i més encara després del consens sobre el Tractat de Reforma que s’ha signat a Lisboa el passat 13 de desembre, que ha donat cohesió i unitat a la Unió Europea. En l’escenari de l’any que comencem, sota presidència eslovena, la UE pot aportar estabilitat si és capaç de trobar la fórmula que doni una sortida política per a Kosovo, que generi estabilitat a la zona dels balcans però que també representi una decisió de consens en el si de la UE.
En aquest escenari és de primordial importància que la UE sigui capaç de desenvolupar una política d’immigració comuna i també trobar el camí cap a una política exterior i de seguretat i defensa també comuna, imprescindible si es vol ser un actor influent en el món. El treball en el si de les polítiques contra el canvi climàtic també és una de les prioritats de la UE i ha d’aportar a l’escenari mundial una postura de compromís i solidaritat. Les relacions amb els EUA i amb els estats emergents com la Xina i l’Índia, també són reptes que la UE ha de poder afrontar amb capacitat política, igualment que la posició respecte Rússia, Àfrica i els estats veïns, especialment els de l’àrea mediterrània. La UE ha de tenir capacitat per implantar, a aquestes relacions internacionals, el seu ideari de pau, solució pacífica del conflictes, de multilateralisme, de solidaritat, de tolerància i de respecte a les minories.
Està clar que per aconseguir aquests objectius, cal voluntat política amb la finalitat d’evitar els egoismes estatals que frenen les preses de decisions en clau europea. La recepta, doncs, és més Europa i menys estat. És l’hora d’anar junts en els grans reptes polítics, naturalment, respectant les identitats dels pobles que conformen la UE. Si és així, la UE i el món en dirà bé.
