Sembla que la Unió Europea deixa enrere l’etapa d’incertesa en la que va quedar submergida amb les negatives a la Constitució europea i també per les posicions contraposades, entre els estats membres, pel que fa a la guerra d’Iraq. Avui en dia, amb un nou Tractat aprovat recentment a Lisboa pels Caps d’Estat i de Govern dels vint-i-set i també amb els resultats de les eleccions de Polònia, es va entrant en un escenari de més estabilitat política i institucional.
D’una banda, el nou Tractat permet pensar que, un cop ratificat pels estats membres, donarà a la UE l’estabilitat institucional i política que necessita per donar el salt qualitatiu que permeti fer un impuls important en el marc polític, fins a convertir a la UE en un referent pel món i que els ciutadans percebin una UE amb capacitat d’influència. I d’altra banda, amb els resultats de les recents eleccions poloneses, en les que el govern actual, de clara posició euroesceptica i contraria a les premisses de la UE, ha estat derrotat per una posició més centrada i amb més vocació europeista, s’ha creat amb raó un cert alleugeriment a Brussel·les, degut a que es poden donar per acabades les posicions antieuropees i de confrontació amb Rússia, que tanta inseguretat i feblesa han portat en el si de la UE.
Estem doncs en un moment dolç pel que fa al progrés en clau europeista. El que cal ara és que els governants tinguin voluntat per donar el salt qualitatiu en el vessant de la política, amb la finalitat de situar la Unió Europea com a capdavantera davant el món en matèria econòmica, que ja ho és, i també en l’entramat polític, en el qual li queda encara molt de camp per corre. El nou Tractat i la cohesió interna entre els estats membres són respectivament una eina i un escenari polític, necessaris per al futur de la UE.
