El 24 de maig, els ministres de desenvolupament urbà i territorial de la Unió Europea (UE) varen adoptar la Carta de Leipzig sobre la ciutat sostenible i l’Agenda territorial de la Unió Europea. D’acord amb aquests dos documents, es concreta que és necessari reforçar la participació de les ciutats i les regions d’Europa en el procés de presa de decisions comunitari, tenint en compte la seva diversitat i la seva identitat i, a més, atorgar-los capacitat per estimular l’ocupació i un creixement sostenible.
És evident, doncs, que s’aposta per una UE més descentralitzada, amb més poder per a les ciutats i les regions, fet que és un pas significatiu per Catalunya i altres “regions” -en terminologia comunitària- que volen ser més presents en les decisions de la Unió. La veritat, però, és que, de moment i com passa sovint, estem davant uns acords que, naturalment, estan pendents de concretar-se i posar-se a la pràctica. Veurem com acaba, però ara per ara ja és un pas més a favor de la descentralització de la UE.
La Carta aposta per una política urbana integrada que vagi contra l’exclusió social, els canvis estructurals, l’envelliment de la població, el canvi climàtic i la mobilitat. De fet, s’hi defineix el model de ciutat europea ideal del segle XXI. Pel que fa a l’Agenda territorial, s’enumeren els avantatges d’una política de desenvolupament integrada i es proposa la cooperació i el treball en xarxa pel que fa a un creixement econòmic sostenible o a les polítiques del mercat laboral.
Tot plegat ens ha de portar cap a una Unió Europea més competitiva i més cohesionada. De fet, l’opció que detalla la Carta va en la línia de treballar des de la diversitat, ciutats i regions, en comptes d’una visió centralitzadora, amb la finalitat de fer més participatiu tot l’entramat econòmic i social. Estem, doncs, en la bona direcció cap a una UE més participativa. Esperem que els bons propòsits es compleixin.
