Tot i l’èxit que representa la Unió Europea pel que fa a unió d’estats europeus, espai de prop de cinc-cents milions de ciutadans, democràcia, llibertat de circular i treballar en diferents estats, mercat únic, l’euro i polítiques comunes, és evident que, avui en dia, estem instal•lats en una sensació d’incertesa. Així, la falta de consens en temes clau, com el suport a la guerra d’Iraq o la manera d’entendre la UE, entre els estats importants i el fre a la Constitució europea, han provocat un falta de sintonia i pèrdua d’eficàcia en el sí comunitari.
Per altre part, les dificultats d’encarar els problemes reals, com la immigració o les negociacions sobre l’energia, en clau europea, també ens ha mostrat les deficiències de la UE. Per coordinar la realitat de la immigració cal una política única de tots els estats europeus, ja que la gestió individual de cada estat no pot donar resposta al repte global. I pel que fa a l’important tema de l’energia, ja hem vist la dificultat de consens per poder negociar amb Rússia, motivat concretament per la negativa de Polònia, que abans volia solucionar la seva problemàtica bilateral amb Rússia. Una altre demostració de l’egoisme estatal, per sobre de la necessitat comunitària, especialment en el cas de l’energia, tema ara cabdal. La regla de la unanimitat, a una Unió Europea de vint-i-set estats, es demostra clarament obstruccionista.
Els límits de la Unió Europea, amb Turquia en el centre del debat, és un altre repte que té la UE sobre la taula, amb posicionaments a favor i en contra. I, pel que fa a la ciutadania, preocupa la falta de visió europea de la societat i la política. Sense anar més lluny, a les recents eleccions a Holanda, durant la campanya electoral es va obviar qualsevol referència a la Unió Europea, de manera que varen ser plantejades estrictament en clau estatal i, pel que fa als resultats, molt atomitzats, un partit amb un missatge clarament excloent a tot el que fa referència al món musulmà, ha obtingut prop de mig milió de vots.No anem be.
Crec que la UE es troba en una cruïlla que requereix prendre decisions polítiques, que permetin gestionar, en clau europea, els problemes reals dels europeus i que s’evitin les interpretacions estatals, els nacionalismes estatals, de tant mal record per Europa i, a més, és l’hora d’implicar de veritat a la ciutadania en el projecte europeu i de desenvolupar polítiques per aconseguir una UE amb cohesió interna i amb capacitat d’influència.