Fa pocs dies ha visitat la ciutat de Barcelona el comissari de Multilingüisme de la Comissió Europea, el Sr. Orban. La veritat és que ha pogut copsar la forma de ser dels catalans i la utilització de la seva llengua, el català. En una conferència que va fer el divendres passat, deia el comissari, a una pregunta sobre si el català podria ser llengua oficial a la UE, que ja havia respost diverses vegades a aquesta pregunta, en les hores que portava a Barcelona.
Així que ha pogut comprovar la inquietud dels catalans vers les dificultats institucionals de la nostra llengua. La resposta del comissari no aporta res de nou, doncs està centrada en la línia oficial de la UE, que no és altra que la situació del català a Europa no depèn de Brussel·les, sinó de l’Estat espanyol. Així, si l’estat hagués proposat en el moment d’entrar Espanya a la UE que les llengües oficials de l’estat, a més del castellà, eren també el català i altres, totes serien oficials a la Unió Europea. Ja sabem que això no es va produir i també sabem que difícilment es produirà, per la poca voluntat política dels grans partits estatals al respecte i més tenint en compte que el català tampoc no és oficial a tots els indrets de l’Estat espanyol. Si que s’han fet avenços a favor de cert reconeixement del català a Europa, propiciats pel govern Zapatero, potser més per necessitat que per voluntat política. El comissari també va expressar que és voluntat de Brussel·les que totes les llengües de la UE tinguin facilitats d’existir i de ser parlades, dient que la diversitat lingüística s’ha de veure com un terme positiu en la diversitat europea, però el camí del català cap a la oficialitat a la UE no passa per Brussel·les, sinó per Madrid. Ja sabem doncs que o bé es disposa d’un estat o el que s’ha de fer és seguir sent constants i actius en la defensa i utilització de la nostra llengua.