Amb l'aprovació del Tractat de Lisboa el passat mes de desembre per part dels vint-i-set, semblava que la Unió Europea entrava en una fase d'estabilitat institucional i deixava enrere les crisis que havien propiciat, primer, el suport o no a la guerra d'Iraq i, més endavant, els resultats negatius en els referèndums francès i holandès sobre la Constitució europea. Semblava també que la UE tenia ben enfocat la solució del difícil entrellat de Kosova, però la realitat, una vegada més, ha sigut dura amb la Unió Europea, en el sentit que, quan ha sigut l'hora de prendre una posició sobre la independència de Kosova, no hi ha hagut una posició comuna de la UE, consensuada per tots els estats membres, sinó que s'ha passat la decisió a cada estat. De fet, la situació ha arribat a tal punt la que el govern espanyol, amb les eleccions generals com a primer objectiu, s'ha mostrat contrari a la independència de Kosova, mentre que d'altres estats, com França, el Regne Unit i Alemanya, s'hi mostren a favor.

El que queda clar, doncs, és que, una vegada més, la Unió Europa no ha sigut capaç de mostrar-se davant l'opinió pública mundial, com a una unitat i això la debilita molt com a actor que vol tenir una capacitat d'influir important.Convindria que els governants aprofitessin el que proposa el Tractat de Lisboa, pel que fa a política exterior, de seguretat i de defensa i ho desenvolupessin en voluntat europeista, fins el punt d'afinar posicions i poder trobar punts de consens en qüestions importants per a la pròpia UE i per a la ciutadania.