Fa pocs dies, Brussel·les i tot el món europeista respiraven tranquils després de l’acord en el Consell Europeu sobre el nou Tractat que haurà de substituir la Constitució europea, que ja no serà d’aplicació. L’acord, com s’ha dit abastament, no és per llançar coets, però, després de superar molts entrebancs i facilitar sortides a les posicions, més o menys euroescèptiques, del Regne Unit, dels Països Baixos, de Txèquia i, sobretot, de Polònia, és un document de consens que té un valor inqüestionable, només pel fet d’haver-se aconseguit.
Semblava, doncs, que la pau institucional havia tornat en el si de la UE, que es disposava a emprendre el llarg camí de concretar el redactat del Tractat, de consensuar-ne els detalls, d’aprovar-lo a nivell comunitari, de procedir a la ratificació a cada estat i, en definitiva, de retrobar el camí de la UE unida. Però, només una setmana després de l’acord del Consell Europeu, l’alarma ha vingut, una vegada més, de Polònia. I és que el govern polonès ha posat en entredit el que es va aprovar i n’ha qüestionat la validesa, en un fet sense precedents a la UE, ja que, normalment, a Brussel·les, no es falta a la paraula donada i tots els caps d’estat i de govern, inclosos els polonesos, varen estampar la seva signatura a les conclusions del Consell Europeu que concretava l’acord sobre el Tractat.

Ja veiem doncs que la consolidació del nou Tractat no serà fàcil, però cal seguir en la línia europeista i intentar treure Polònia de posicions antieuropees i estatalistes, que no aporten res de bo. Ens convé una UE unida, amb consens, amb polítiques comunes i respectuoses amb totes les seves realitats. Així és la manera més adequada de defensar la ciutadania europea i de ser influent en el món.