Ja fa cinc anys que funcionem amb euros. Avui en dia, més de tres-cents milions de ciutadans europeus, de dotze estats diferents, tenen l’euro com a moneda de referència i no ha passat res de negatiu que alguns comentaristes i polítics havien pronosticat. Comentar, però, que hi ha la sensació de que l’entrada de l’euro ha sigut un factor de pujada de preus, tot i que des de Brussel•les ens demostren que no és l’únic factor. Pel que fa a la familiarització amb la nova moneda, val a dir que no és fàcil i que, sovint encara comptem en pessetes, almenys pels imports elevats. Les noves generacions, però, ja ho fan només en euros. Com a part positiva, dir que ha sigut un element dinamitzador de l’economia europea, que ha facilitat l’intercanvi per empreses i particulars i que ja és un referent com a moneda refugi i de referència per transaccions internacionals, amb el permís de l’encara poderós dòlar. Com a conclusió, després de cinc anys, podem afirmar que el balanç de l’implementació de l’euro és francament positiu.

En un altre ordre de coses, aquest 2007 ens porta dos estats més a la Unió Europea. Es tracta de Bulgària i Romania, amb prop de 8 i 22 milions d’habitants, respectivament, amb rendes per càpita sensiblement inferiors a la mitjana europea. Així que ja podem parlar d’una UE de vint-i-set estats, amb més de tres-centes regions, algunes nacions sense estat, i prop de cinc-cents milions de ciutadans, amb tres idiomes oficials més, ja que aquest primer de gener s’hi han afegit el búlgar i el romanès, com era previsible, i també el gaèlic, ja que Irlanda així ho va demanar. Entretant, el català, tot i ser més parlant que la majoria d’idiomes oficials, com sabem, no es troba en aquest selecte grup.

Serà Alemanya, que ostenta la presidència de la Unió Europea durant aquest semestre, qui haurà de gestionar aquest club comunitari en hores baixes. Haurà d’impulsar la reforma institucional, amb l’objectiu de superar el fracàs de la Constitució europea, dotant a la UE d’unes institucions i normes que la facin més eficaç i eficient. Tot això sense oblidar la gestió dels problemes reals, com són la immigració, el subministrament energètic o les relacions exteriors i defensa. Feina no en faltarà o ja és l’hora de fer-la amb clau europea.