El dia 26 de setembre se celebrà el dia europeu de les llengües, fet que va propiciar que es fessin diferents actes per a commemorar l’efemèride, amb un significatiu recordatori de que l’any 2008 serà l’any internacional de les llengües.
Normalment no hauria de ser una noticia més destacable que el que signifiquen les llengües per la cultura del món, però en el cas de Catalunya, sempre que es tracta del tema de les llengües, té un significat especial, donada la situació precària del català, que comparteix bilingüisme amb el castellà, en el seu àmbit territorial i que no és oficial, ni a l’estat espanyol ni a Europa.
Així que, qualsevol acte a favor de les llengües en general, és important pel català, ja que és una nova oportunitat per denunciar la situació institucional en què es troba. En aquest escenari, es va celebrar a Barcelona un acte en commemoració del dia de les llengües, on es va destacar que, el mateix dia, el comissari pel multilingüisme de la Comissió Europea, destacà la importància de l’aprenentatge de les llengües estrangeres a més de l’anglès, que les institucions europees puguin contestar i funcionar amb dues o tres llengües oficials i la intenció de promocionar el coneixement de les llengües estrangeres a l’àmbit de l’empresa. Bones intencions, de les quals el català està absent, degut a que no és llengua oficial, tot i que, tal com també es va destacar, disposa d’uns acords amb les institucions europees que permeten el seu ús en algunes ocasions i la possibilitat que els ciutadans s’hi pugui adreçar amb la llengua catalana.
Moltes més coses es varen dir a favor de les llengües en general i de la defensa del català, en particular, a través dels parlaments de Mònica Sabata, que representava a Linguapax, de Fèlix Martí i de David Crystal, expert coneixedor del món lingüístic, amb més de cent llibres publicats en el seu haver.
Esperem doncs, que l’any que ve, que tindrà llocs l’efemèride d’any internacional de les llengües, sapiguem aprofitar-ho per donar un impuls més al català en el seu llarg camí cap al reconeixement de l’oficialitat a Europa, sense descuidar-ne el seu ús social.
