L’escola de negocis ESADE va presentar la setmana passada un estudi que constata que el canvi climàtic repercutirà amb força en el turisme d'esquí, sol, platja, rural i golf a la costa mediterrània. L’estudi, que recull l’opinió de 70 experts en planificació turística de França, Alemanya, Àustria o Suïssa, situa l’Estat espanyol –i també Itàlia-, com un refugi del turisme europeu davant d’altres destins més insegurs com Turquia o el nord d’Àfrica, però alhora alerta que el canvi climàtic farà augmentar la competència turística de l’Estat amb altres destins que podran promoure el model de sol i platja. Un dels aspectes que no s’ha de passar per alt d’aquest estudi és la responsabilitat que atorga als ajuntaments en el fenomen del canvi climàtic, a més de les empreses i els governs.
El fort creixement urbanístic de les últimes dècades, sobretot a la costa, ha fet incrementar el consum energètic o la mobilitat, dos dels principals factors que contribueixen al canvi climàtic. L’estudi proposa, en aquest sentit, "evitar models de desenvolupament especulatius" i apunta a la manca de tècnics suficients als ajuntaments que puguin evitar que certes decisions les acabin prenent "lobbies immobiliaris que busquen beneficis propis".
La responsabilitat dels ajuntaments en el canvi climàtic fa temps que es debat arreu d’Europa i aquest debat s’incrementa quan pot afectar les economies locals. El maig de l’any passat, per exemple, la Comissió Internacional per la Protecció dels Alps (CIPRA) i la xarxa de municipis “Aliança als Alps” va organitzar una trobada per discutir sobre les conseqüències del canvi climàtic sobre el turisme i els perills naturals a la zona dels Alps, on algunes pistes d’esquí ja han començat a patir-ne les conseqüències.
A casa nostra, afortunadament aquest repte no està passant desapercebut. Els programes electorals de les eleccions municipals del passat diumenge constaten com molt lentament el canvi climàtic està entrant en l’agenda política dels ajuntaments catalans. Però aquesta preocupació no hauria d’existir només en els més grans, com passa normalment. Tot i que certament les emissions de gasos d’efecte hivernacle es produeix a les ciutats amb més població, Catalunya compta amb moltes ciutats mitjanes i petites i per això mateix la seva aportació en aquesta lluita és també fonamental.
Una lluita que passa per tres àmbits d'actuació prioritaris: energia (aprovant ordenances de foment d’energies alternatives com la solar o actuant sobre la il.luminació pública s‘edificis o carrers, entre altres), transport (promovent mesures de foment del transport públic en detriment del privat), edificació (fomentant l’habitatge bioclimàtic) i planificació urbana (sobretot promovent models de creixement urbà menys extensius, que augmenten la necessitat de mobilitat i, per tant, contribueixen a consumir més energia).
