Ahir (dimecres 27) es va fer públic que el govern català ha aprovat incrementar en un 3,28% el preu dels peatges de les autopistes de la seva concessió. Aquest augment, que es farà efectiu a partir de l'1 de gener de 2007, afectarà els Túnels del Garraf, els peatges existents en l’autopista entre Terrassa i Manresa, el peatge de Mollet i el de Montgat.  De la mateixa manera, també ha aprovat rebaixes per als usuaris habituals dels peatges de Mollet, les Fonts, Alella i el Túnel del Cadí: mentre en el cas del peatge de les Fonts s’amplien els descomptes existents fins ara, el de Mollet serà gratuït (amb independència del nombre de viatges que es realitzin), el d'Alella serà gratuït pels usuaris que facin un mínim de vuit viatges setmanals (entre dilluns i dissabte) i en cas del túnel del Cadí serà gratuït per als residents de les comarques veïnes. Cal congratular-se, és clar, de la decisió de continuar introduint rebaixes dels preus dels peatges per als usuaris habituals. Això és especialment important en el cas del Túnel del Cadí, una via de gran importància per la comunicació de la Cerdanya amb la regió metropolitana de Barcelona. Hem d’esperar, però, que es delimiti molt bé la consideració de “resident”, que dóna dret a aquesta rebaixa, per tal d’evitar possibles picaresques que desvirtuïn la bondat d’aquesta mesura, molt important per facilitar el reequilibri territorial del nostre país.
La reducció de l’import o, fins i tot, l’eliminació dels peatges té com a objectiu facilitar l’ús d’aquestes vies per part de certs ciutadans, contribuint a incrementar el trànsit rodat en certes àrees del territori (especialment a la regió metropolitana de Barcelona; especialment col•lapsada). Si es pren com a referència l’estudi dels costos externs del transport motoritzat a Catalunya (elaborat pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques) es pot entendre els impactes que pot suposar l’eliminació d’aquests peatges.
D’altra banda –i malgrat el què s’acaba d’apuntar– davant de la inexistència d’un transport públic fiable, eficient, còmode i integrat en un sistema intermodal de mobilitat, segurament sigui una de les maneres més fàcils d’intentar solucionar, encara que sigui temporalment, els greus problemes de comunicació existents a la regió metropolitana de Barcelona.
Parlant en termes mèdics, es tracta d’una bona cura d’urgències, però no és el tractament que es requereix per resoldre la greu problemàtica de la mobilitat a casa nostra.