El passat divendres, 18 de juliol, es va complir el desè aniversari del gran incendi forestal que calcinà prop de 24.000 hectàrees de la Segarra, el Bages, el Solsonès i l'Anoia. Deu anys després, la prevenció i extinció dels incendis forestals continua sent una dels principals preocupacions del país quan arriba l'estiu. I així continuarà essent en el futur, com passa també a altres indrets del món amb una clima semblant al nostre. Qualsevol persona que disposi de connexió a internet, per exemple, ha pogut seguir durant aquest juliol -i lamentablement ho pot continuar fent- els incendis que estan arrasant milers d'hectàrees forestals a Califòrnia a través dels mapes que ofereix el Servei Forestal dels Estats Units. Fins i tot Google Earth i Google Maps han mostrat aquesta informació.
Per sort, enguany a Catalunya els telenotícies no obren amb imatges d'urbanitzacions arrasades pels incendis, desallotjaments, dades d'hectàrees de bosc cremades i encara menys amb danys personals. Contràriament a la situació habitual, enguany s'han cremat més hectàrees forestals els primers sis mesos de l'any, coincidint amb l'hivern i la primavera, que durant tot el mes de juliol. Els gairebé 30 milions d'euros invertits per la Generalitat en la campanya Foc Zero 2008, les oportunes pluges de finals de primavera, la manca d'onades de calor o d'episodis de forts vents, així com una població cada vegada més conscienciada, són algunes de les explicacions d'aquest èxit collectiu momentani. Les dades són claríssimes: durant el mes de juliol s'han cremat poc més de 3 hectàrees a Catalunya, mentre que els primers sis mesos de l'any van cremar-se'n més de 450. En total, unes 454 hectàrees en tot el 2008, dada que queda lluny de la mitjana habitual.
Ara bé, les condicions de fons perquè es produeixin grans incendis a Catalunya continuen essent ben propícies. I el que més ens ha de preocupar és que ho són cada vegada més. L'abandonament de les activitats agroramaderes, el despoblament dels territoris de Catalunya més forestals i la manca de gestió dels boscos, que acumulen cada vegada més "combustible", s'han accelerat en els darrers deu anys i constitueixen una creixent amenaça. La solució passa, sobretot, pel manteniment dels paisatges agrícoles, la promoció de ramaderia extensiva o les tales d'arbres i cremes controlades.
