Parlem genèricament de transgènics per referir-nos a qualsevol organisme viu al que se li ha modificat la dotació genètica pròpia a través de l'addició de gens d'altres organismes de la mateixa, o d'altres, espècies o perquè s'ha inactivat algun del seus gens. L'objectiu de la modificació és que l'organisme adquireixi característiques desitjables com ara una més elevada resistència a malalties, més producció, o senzillament per reproduir malalties humanes a fi de disposar d'animals d'experimentació.
Per tant, malgrat que en general i des del desconeixement, parlem de transgènics per referir-nos a cultius modificats genèticament, la paraula transgènic té un significat molt més ampli.
Actualment la superfície de transgènics cultivada, majoritàriament de blat de moro, al Principat i l'Aragó, és superior a tota la superfície cultivada a la resta d'Europa (França 21.174ha, República Txeca 5.000ha, Portugal 4.500ha, Alemanya 2.685ha, Eslovàquia 900ha, Romania 350ha). No obstant, en el marc dels Països Catalans, cal destacar que les illes d'Eivissa, Menorca i Formentera, així com la Catalunya Nord, la comarca de l'Alt Penedès i vàries poblacions com Rubí, Balaguer, Mataró, Valls, Ripoll o Àger, són zones declarades lliures de transgènics.
És en aquest context, d'una Europa que es mira amb precaució els cultius d'organismes modificats genèticament, i unes regions dels Països Catalans que es declaren lliures de transgènics, que la Plataforma Som lo que Sembrem, sorgida de l'Assemblea Pagesa de Catalunya, proposa una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per "aconseguir aturar el cultiu i desenvolupament d'aliments transgènics en l'àmbit territorial català, així com garantir la informació exhaustiva dels productes alimentaris que contenen matèries primes transgèniques". L'objectiu de la Plataforma és recollir un mínim de 50.000 firmes per poder discutir la Llei al Parlament, però aspiren a recollir-ne 500.000 per demostrar el recolzament de la ciutadania envers la proposta.
El debat sobre els cultius transgènics no deixa ningú indiferent, i hi ha tants defensors com detractors. Els qui hi estan a favor basen els seus arguments en el fet que els cultius són més resistents a malalties i plagues, tolerants als herbicides i sobretot, tenen una major productivitat.
Els que hi estan en contra responen que, més enllà dels motius científics, hi ha d'haver un debat sobre el model agrícola del país. I és en aquesta discussió sobre el model on probablement els detractors dels cultius de varietats transgèniques tenen més arguments per a la seva defensa: l'aposta per una agricultura ecològica, un paisatge ric i divers, la producció de qualitat envers la quantitat, la utilització i recuperació de varietats vegetals i races animals pròpies, la utilització tècniques de cultiu tradicionals, la preservació de la diversitat genètica i l'absència de propietat sobre ella, així com l'arrelament de la pagesia arreu del territori, la qual configura el nostre paisatge tal i com el coneixem.
