L’estudi de Germà Bel i Xavier Fageda titulat “Aeroports i globalització. Opcions de gestió aeroportuària i implicacions sobre el territori” demostra que l’aeroport de Barcelona, amb uns 30 milions de passatgers anuals, forma part de la primera divisió que estableix el Consell Internacional d’Aeroports. Tot i això, l’aeroport de Barcelona és, de tots aquests aeroports, el que compta amb menys vols intercontinentals. Per denunciar aquesta situació, creada pel centralisme del sistema aeroportuari espanyol, més de 130 entitats van donar suport el passat dijous a l’acte acadèmic convocat per la Cambra de Comerç de Barcelona, Foment del Treball Nacional i el RACC, on es reclamà que l’aeroport del Prat esdevingui un connector transoceànic i amb gestió individualitzada. La voluntat dels empresaris consisteix en pressionar AENA i el govern estatal a adjudicar, comptant amb la participació dels agents públics i privats del territori, la nova T-Sud a la companyia o aliança que més i millor aposti per a la internacionalització de l’aeroport del Prat.
Posar l’Aeroport del Prat sobre el mapa internacional seria positiu per Barcelona i per l’economia del país en general. Ara bé, aquesta opció tan desitjada per la societat catalana ha de tenir en compte també en els seus càlculs la poca eficiència energètica d’un mitjà de transport com és l’avió (2,89 MJ/viatger km). I això és especialment significatiu en el paisatge energètic mundial actual, on algunes de les previsions més optimistes només garanteixen petroli barat en els propers 20 o 30 anys.
Tenir en compte aquesta variable és clau en la decisió sobre el tipus de vols i, en definitiva, sobre el rol internacional que ha de tenir l’aeroport de Barcelona que asseguri la seva eficiència i competitivitat. En aquest sentit, determinats vols de baix cost, cada vegada més estesos, probablement no contribueixen al model d’aeroport desitjat.