La setmana passada el Departament de Política Territorial i Obres Públiques va presentar a Tarragona el Catàleg de paisatge del Camp de Tarragona, elaborat per l’Observatori del Paisatge de Catalunya. El Catàleg de paisatge és un instrument previst a la Llei del paisatge de Catalunya que inventaria i analitza tots els valors paisatgístics i dinàmiques paisatgístiques i proposa objectius de qualitat paisatgística que la planificació territorial haurà d’integrar i la resta de polítiques sectorials hauran de prendre en consideració.
El Catàleg del Camp de Tarragona és el primer dels set catàlegs previstos per la Llei. El seguiran, en els propers mesos, els de Ponent, Alt Pirineu i Aran, comarques gironines, Terres de l’Ebre, Regió Metropolitana de Barcelona i comarques centrals.
El paisatge del Camp de Tarragona, constituït per les comarques del Tarragonès, l’Alt Camp, el Baix Camp, el Baix Penedès, la Conca de Barberà i el Priorat, ha patit en les últimes dècades una gran transformació, com a conseqüència sobretot de l’intens procés d’urbanització a la línia de costa i en àrees significatives de la plana del Camp i del Penedès. Aquesta crònica no pretén valorar el patrimoni paisatgístic del Camp de Tarragona -d’altra banda, de gran interès-, sinó constatar que el naixement d’aquesta nova eina, sense precedents fins ara a casa nostra, és una magnífica notícia pel Camp de Tarragona i ho serà pel conjunt de Catalunya quan es disposin dels altres sis catàlegs. Ho és, sobretot, perquè la normativa estableix per primera vegada que el planejament territorial –és a dir, el conjunt de plans que determinen els principals creixements de les ciutats i la ubicació d’infraestructures viàries o ferroviàries al nostre país- haurà de tenir ben present el patrimoni paisatgístic de Catalunya i tenir-ne cura.
És també una magnífica notícia que un document d’aquesta mena es sotmeti properament a informació pública, tal com va anunciar a la seva presentació el titular del Departament, Joaquim Nadal. La seva publicació té una alta funció de sensibilització paisatgística a la societat i, alhora, compromet públicament a l’administració –per primera vegada- amb els objectius paisatgístics que en resultin. Seria molt convenient, també, que els catàlegs acabessin incidint en els plans d’ordenació municipal o en les normes d’edificació als pobles i ciutats de Catalunya, ja que són aquests instruments els que podrien evitar amb més èxit la degradació i empobriment de la qualitat de la majoria dels paisatges de les perifèries urbanes, dels agrícoles, dels litorals o els de muntanya.
