Fins a mitjans de la dècada de 1950 (i a casa nostra fins ben entrats els anys 80), es concebia el sistema productiu separadament del medi ambient, de manera que els problemes ambientals derivats de la producció de productes –bàsicament de pol·lució- no eren assumits pel sistema industrial. Actualment, aquesta manera d’encarar el problema se l’anomena «política de final de tub» (en anglès, end of pipe), on només es procura per eliminar la contaminació abans d’abocar-la, però no millora el producte ni el seu procés de fabricació.
Poc a poc la indústria va comprendre que una manera d’evitar costos de descontaminació era millorar els processos de producció. Així doncs, va sorgir la disciplina de la Producció més Neta (en anglès, cleaner production) que proposa noves maneres de produir que redueixin l’impacte ambiental dels processos industrials. No obstant, aquesta visió presenta encara una important mancança: se centra només en una part de tot el cicle de vida del producte: la producció. Per posar un exemple, encara que la producció d’un electrodomèstic sigui realitzada de la forma més eficient, el 80% dels seus impactes ambientals es donen en l’etapa d’ús, bàsicament relacionats amb el consum energètic.
Per evitar d’una manera global i definitiva els impactes d’un producte cal tenir ben present el seu cicle de vida en el moment de dissenyar-lo. Això és el que es planteja des de l’Ecodisseny, tot considerant tots i cadascun dels processos relacionats amb el producte, des de l’extracció de matèries primeres fins a la seva gestió final com a residu, passant per les etapes de transport, producció i ús. L’Ecodisseny és, per tant, l’estratègia màxima de prevenció i permet comparar productes amb la mateixa funció, fins i tot abans que existeixin.
A Catalunya, l’Ecodisseny ja fa anys que es treballa a les Universitats, no només als instituts de recerca sinó també impartint-se en les principals escoles de disseny. No obstant això, l’administració pionera a l’Estat espanyol en aquesta matèria són els bascos, que tenen un potent programa d’Ecodisseny liderat per IHOBE, la societat pública de gestió ambiental del Govern Basc. L’administració catalana, a través del ja desaparegut Centre per a l’Empresa i el Medi Ambient (CEMA), ja fa uns anys que va impulsar el Programa Català d’Ecodisseny, centrat en envasos i mobiliari urbà. A principis de juny i gràcies al finançament de l’Obra Social de “la Caixa” els prototips de sis elements de mobiliari urbà fruit del Programa seran exposats al públic al CosmoCaixa de Barcelona.
