Benestar, habitatge, seguretat, immigració o serveis socials són els àmbits de gestió que més valorem a l’hora de decidir el sentit del nostre vot. Des de ja fa uns anys, el medi ambient també malda per entrar entre les prioritats dels ciutadans. Aquest fenomen no és recent ni exclusiu de casa nostra. Primer van ser els partits verds, importants sobretot a centreuropea, els qui van introduir el medi ambient en la vida política, tot i que des d’una perspectiva ecologista i conservacionista.
A casa nostra, en canvi, els partits verds mai van aconseguir prou adhesió social fins a la caiguda del comunisme, moment que els partits d’esquerres van veure en la causa verda una via còmoda i satisfactòria per a la seva reconversió. D’aquesta manera van néixer el que s’anomenaven síndries: verdes per fora i roges per dins.

A Catalunya, per tant, el discurs verd en els partits parlamentaris és relativament recent, i malauradament s’ha utilitzat a vegades com una estratègia de màrqueting electoral. No obstant, el món global on vivim cada cop és més conscient del risc que representa continuar actuant donant l’esquena als impactes sobre el medi ambient de les nostres activitats. No podem oblidar que l’informe Stern sobre el canvi climàtic, encarregat pel govern britànic, anunciava ara fa uns mesos que davant del canvi climàtic el cost de no actuar és superior al cost de prendre mesures per intentar frenar-lo.

Actualment, el medi ambient és ja un factor prou important com per ser perfectament capaç de fer decantar el vot a favor d’un determinat partit. Així doncs, de cara a les eleccions municipals del 27 de maig, cal posar l’interès en els continguts i la viabilitat de les propostes de cadascun dels programes electorals. No hi ha temps per perdre si es vol que Catalunya assoleixi un desenvolupament més harmoniós amb el medi.