Dimecres de la setmana passada es van conèixer les dades de la generació de residus a Catalunya. No són dolentes. Ens diuen que la mitjana de generació de residus per habitant i dia ha estat d'1,59 kg l'any 2008, per sota dels darrers tres anys, una dada que constata la tendència a l'estabilització
en la generació de residus municipals.
D'altra banda, les dades també diuen que la recollida selectiva de residus es consolida i s'incrementa un 1,5%, respecte de l'any 2007. El passat 2008 els catalans vam seleccionar un 34,4% del total dels residus que vam generar. Per tant, les llars catalanes reciclen un de cada tres quilos de residus. Des de dimecres també sabem més coses. Per exemple, que la recollida dels envasos lleugers (plàstic, llaunes, brics, etc.) ha tingut un creixement considerable l'any 2008, un 12% respecte de l'any anterior. Una altra dada és que el residu que separem en major quantitat és el paper i el cartró.
O que els catalans hem utilitzat les deixalleries un 6,4% més que el 2007. Fent cas únicament a aquestes dades, el model català de gestió de residus municipals, que es fonamenta a generar menys residus i obtenir més recuperació, funciona. L'objectiu d'aquest model, diu la Generalitat, és aprofitar el màxim de materials recuperables que puguin retornar al cicle productiu, amb el conseqüent estalvi d'energia i matèries primeres que això suposa, i tractar tots els residus abans que arribin al seu destí final. Però no tothom comparteix aquest judici.
Paral·lelament a la publicació d'aquestes dades, diverses entitats ecologistes presentaven l'informe La prevenció de residus municipals: un repte per a Catalunya, on es reflecteix que entre el 1992 i el 2006 una persona va passar de generar una mitjana de 460 kg de residus a l'any a generar-ne 600, i en termes absoluts es va passar de les 2,8 milions de tones a 4,3. Els ecologistes consideren un fracàs la política de la Generalitat per la manca de prevenció en la generació de residus, i el conseqüent augment en valor absolut de les dades en aquest període.
D'altra banda, les crítiques van dirigides també a les incineradores, instal·lacions on aquests residus es cremen. Es queixen que la inversió de l'administració que es dedica al reciclatge és molt poca davant dels diners que calen per construir i fer funcionar aquestes instal·lacions, on els residus s'eliminen, tot i els avisos que fan els experts sobre el seu impacte ambiental i en la salut. Sigui o no com a conseqüència de l'actual crisi econòmica i, per tant, provocat per una reducció en general que s'ha produït en el consum a Catalunya, les dades sobre la quantitat de la brossa que llencem els catalans semblen haver-se estancat.
Assolit -o no-, per tant, l'objectiu de la reducció, el cavall de batalla en les polítiques de gestió dels residus serà en els propers anys pels nivells de reciclatge que s'assoleixin i pel protagonisme que se li doni a les incineradores. A dia d'avui, sembla que l'administració fa una aposta clara pel "tractament finalista" que suposa la incineració, la qual cosa xoca frontalment amb altres plantejaments, cada vegada més estesos a Europa, que procuren millorar el tractament dels residus amb una separació selectiva de qualitat en origen.
