El president de la Generalitat, José Montilla, va presentar la setmana passada el Pla de Govern 2007-2010, el document que reuneix els principals objectius del Govern i les accions que es compromet a dur a terme aquesta legislatura. El Pla s'estructura en 3 eixos (més el desplegament de l'Estatut) i 19 àmbits, l’últim dels quals, però no per això ha de llegir-se com el menys important, és el que es refereix a les polítiques ambientals.
L’àmbit compta amb cinc grans objectius operatius en aquesta matèria: garantir una protecció del medi natural compatible amb el desenvolupament econòmic del país; completar el canvi de model en la gestió de l'aigua, d'acord amb les exigències europees; continuar desenvolupant una gestió dels residus sostenible; reduir la contaminació atmosfèrica (soroll, llum i emissions contaminants) i establir una estratègia catalana de sostenibilitat davant el canvi climàtic.
En l’àmbit del medi natural, el Pla desenterra antics projectes iniciats pel conseller Salvador Milà i desapareguts amb el canvi de titular al Departament de Medi Ambient i Habitatge uns mesos abans de les últimes eleccions, com l’aprovació de la futura llei de biodiversitat, que hauria de permetre fer un salt endavant en la gestió dels espais protegits (per sorpresa dels experts i dels col·lectius conservacionistes, sembla que el Pla enterri definitivament l’Agència Catalana de la Natura, tot i que els tràmits per a la seva creació ja estaven bastant avançats), la proposta ja avançada d’ampliació del Parc Nacional d’Aigüestortes i del Parc Natural de Montserrat, o la declaració de tres nous parcs: el Parc Natural del Montgrí-Illes Medes, el de les Muntanyes de Prades i el de Collserola, tant esperats des de fa temps.
El Govern també haurà d’afrontar un gran repte que és herència de l’anterior legislatura: dotar de recursos suficients la polèmica Xarxa Natura 2000 amb l’objectiu de dinamitzar l’activitat econòmica de terrenys agrícoles, sobretot els de secà, tot compatibilitzant-los amb la seva protecció. Una altra de les qüestions probablement polèmiques serà la modificació de la Llei d’Accés Motoritzat al Medi Natural, que pretén clarificar sota quines condicions es podran utilitzar els camins de muntanya d’accés als boscos i als entorns naturals. No és una qüestió gens senzilla. Tot i que la llei vigent des de 1995 obliga les federacions de motociclisme i automobilisme a presentar cada any al departament de Medi Ambient un calendari amb els circuits previstos per rebre el permís, per exemple, des de 1995 només s’ha fet una vegada.
Més enllà de les polítiques estrictament ambientals però que poden tenir una repercussió positiva pel medi ambient, cal destacar la intenció decidida d’aprovar la Llei pel Dret a l’Habitatge de Catalunya. La nova Llei pretén afrontar el greu problema d’accés a l’habitatge, però de retruc hauria de frenar definitivament l’especulació i la construcció d’edificis amb objectius econòmics confusos i amb efectes perjudicials pel nostre territori.
