És ben sabut que la societat actual se sosté, en gran mesura, gràcies l’enorme consum energètic que tenen associades les activitats humanes. Sense el consum de recursos fòssils com el petroli i el gas natural moltes de les activitats que desenvolupem quotidianament no serien possibles. Per exemple, seria impensable que es pogués treballar a 30 quilòmetres del lloc de residència, que es pogués assistir a un congrés de tres dies de durada celebrat a milers de quilòmetres de distància, o fets molt més propers com és la ingent acumulació d’electrodomèstics que considerem imprescindibles per a satisfer el nostre estil de vida.
No és doncs irrellevant preguntar-se com podrem mantenir una determinada qualitat de vida un cop el petroli i el gas s’hagin acabat o siguin tan cars que no resultin atractius. Els experts preveuen que el petroli s’acabarà en 30 anys i el gas seguirà el mateix camí pocs decennis després. Per tant, vivim una època en la qual la planificació energètica juga un paper rellevant. Estem encara a temps de pensar quanta energia volem consumir d’aquí 30 anys i de quines fonts la volem i podem obtenir.
Malgrat la racionalitat de la proposta sembla que ni les administracions ni les grans empreses energètiques no es plantegen la fi del negoci i ni tan sols consideren els recursos que estan subministrant com a finits a mig termini. Sense anar més enllà, el Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç, encapçalat per Joan Clos, continua tarifant l’electricitat de manera que beneficia els grans consumidors. És a dir, el preu per quilovat és més econòmic per una gran empresa que no pas el preu que paguen els ciutadans, desincentivant d’aquesta manera l’estalvi elèctric en els grans equipaments.
No obstant això, el fet de la tarifació es queda curt al costat del darrer estirabot energètic que ha protagonitzat Endesa. La companyia ofereix un 10% de descompte durant un any en la factura del gas al contractar els seus serveis. Si el producte ofertat en qüestió no fos gas natural sinó capses de galetes daneses, fer una oferta per diferenciar-se de la competència podria estar justificat, però al tractar-se d’un recurs finit i essencial pel funcionament de la societat, es tracta com a mínim d’una broma de mal gust.
