A mitjans de la setmana passada la gestió de l’aigua va centrar una picabaralla al Parlament entre el Govern i CiU. El líder de CiU, Artur Mas, va acusar el Govern de voler fer un transvasament encobert d’aigua del riu Segre a través de la galeria de serveis del túnel del Cadí cap a l’Àrea metropolitana de Barcelona, transportant-la als embassaments de la conca del riu Llobregat. Per la seva banda, el President del Govern, José Montilla va replicar-li que per cobrir les necessitats d’aigua de boca el Govern portarà aigua “d’on faci falta”, però va diferenciar les “solucions conjunturals” per fer front a una situació concreta de sequera dels transvasaments.
Sigui com sigui, sembla clar que en un país on la manca de precipitacions s’està convertint en un mal crònic, juntament amb el fet que la població del principat ha augmentat en un milió de persones des de l’any 2000 i, per tant, la demanda d’aigua de boca es va incrementant, la situació de sequera serà cada cop més habitual i cal buscar-hi solucions a llarg termini.

Hi ha dues aproximacions possibles al problema: limitar el consum o augmentar l’oferta. Fins al moment, els intents per limitar el consum en l’àmbit domèstic han estat més aviat propagandístics, mentre en el sector agrícola l’aposta del Govern és la d’augmentar el regadiu (més eficient, però que requereix igualment de més recursos hídrics). Pel que fa a augmentar l’oferta d’aigua per a la població, apareixen dues opcions com a políticament desitjables: els transvasaments d’aigua des d’altres conques, en el cas del Principat especialment del Roine, o bé dessalar aigua del mar. No obstant, les dues opcions són una sortida endavant que no solucionen el problema real, ja que creen una gran dependència exterior. Bé sigui de la voluntat de l’Elisi de continuar deixant l’aixeta oberta, o bé dels preus i disponibilitat dels combustibles fòssils necessaris per a dessalar.

Igual que ara fa prop de dos segles Catalunya va fer la revolució industrial sense carbó, innovant i trobant sistemes tecnològics alternatius, a principis del segle XXI Catalunya ha de trobar sistemes innovadors per fer viable el seu desenvolupament en situacions de manca d’aigua, i aquestes han de passar essencialment per l’aprofitament de noves fonts d’aigua (aigües pluvials, grises...) i, sobretot, l’estalvi.