S’acosta la cita de l’1 de novembre i la recentment aprovada Xarxa Natura 2000, que protegeix un 30% del territori de Catalunya, es postula com un dels cavalls de batalla entre la majoria de les diferents formacions polítiques. Si fa unes setmanes Artur Mas prometia reduir la superfície d’espais protegits si CIU guanya les eleccions argumentant que la Xarxa “hipoteca la vida dels pagesos”, en el DVD distribuït aquest cap de setmana per la federació nacionalista, Duran i Lleida titlla la Xarxa Natura 2000 de “desastre”, i manté el mateix to que Mas ressaltant –i faltant a tota la veritat- que a partir d’ara els pagesos “no poden tocar un pam de la seva terra”. CIU sap –però ara no toca reconèixer-ho- que la Xarxa Natura 2000 és una exigència de la Unió Europea amb un escàs marge de joc pel govern català. I que, amb sort, la Xarxa passarà la prova europea amb un aprovat just per la retallada d’hectàrees que va patir el mapa finalment aprovat. Per la seva banda, PSC i ICV, primers responsables de la nova delimitació de la Xarxa, després de convèncer a Europa de la idoneïtat del mapa presentat –la retallada ha fet aflorar algunes mancances del projecte-, hauran de fer-ho a la ciutadania i demostrar als pagesos afectats pel projecte l’eficiència i la continuïtat de les ajudes econòmiques, una nova empresa gens fàcil en el context europeu actual desfavorable a les subvencions. ERC, per la seva banda, ha promès aconseguir millorar les compensacions econòmiques promeses pel Govern PSC-ICV als pagesos si forma part del nou executiu de la Generalitat multiplicant-les gairebé per tres.
Una promesa, com la de CIU, electoralment oportuna però que podria resultar-li més rendible a llarg termini si explorés fórmules més imaginatives (des de l’oportunitat per nous tipus de turisme, per exemple) perquè els pagesos rendibilitzessin els terrenys sense dependre de subvencions tan elevades. Aquest últim és un esforç que, pel bé de l’aplicació de la Xarxa Natura 2000 i el prestigi que s’hi juga Catalunya davant d’Europa, haurien de fer totes les formacions polítiques sense excepció. Finalment, el PPC, a banda de considerar inicialment la Xarxa com a grotesca, no s’hi ha compromès en el mateix grau que els demés grups. Potser perquè, quan es tracta de debatre la conservació del patrimoni natural de Catalunya, els populars han gastat sempre ben poca tinta.