El President del Govern espanyol, José Luís Zapatero, ha preferit fusionar els Ministeris de Medi Ambient i d'Agricultura en un nou "superministeri": el Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Medi Marí, que agruparà les competències dels dos anteriors. Elena Espinosa, fins ara ministra d'Agricultura hi estarà al front. Ha estat una decisió que no ha premiat la tasca duta a terme en els últims quatre anys per Cristina Narbona, que comptava amb una nota bastant alta entre els agents ambientalistes. La derogació del transvasament de l'Ebre, a principis de la legislatura passada, l'aprovació de la Llei de Biodiversitat o la forta empenta per intentar reduir la contribució de l'Estat espanyol al canvi climàtic són tres accions remarcables del seu mandat. En aquesta nova casa que ara es construeix hi hauran de conviure pagesos, ramaders, forestals, industrials, caçadors, pescadors i ecologistes, entre altres. I això ha fet néixer les primeres crítiques. El nou ministeri, inspirat en models d'altres estats, com el Regne Unit, no ha agradat ni als agents del sector agrari ni als ambientalistes, que consideren que les seves funcions es poden veure diluïdes dins d'un o altre tema, i fins i tot amb punts de vista sovint contradictoris, ja que l'agricultura i la pesca són una de les activitats econòmiques que tenen major impacte ambiental.

Els sectors més crítics han estat, de moment, els collectius ecologistes. Consideren que sotmetre la política de Medi Ambient a Agricultura suposa, entre altres coses, la desaparició de la veu directa del Medi Ambient al Consell de Ministres i les polítiques ambientals reculen a la situació en la que estaven als anys 90, dividits entre varis ministeris. Els crítics amb aquest nou ministeri creuen, a més, que aquesta mesura no es correspon amb el compromís manifestat pel PSOE durant la campanya electoral d'apostar decididament per la lluita contra el canvi climàtic.

Mentrestant, avui sortia publicat al BOE que el nou ministeri comptarà amb dues secretaries d'Estat, una de Canvi Climàtic i una de Medi Rural i Aigües, fet que dóna algunes pistes de quines poden ser les prioritats de la nova ministra. Estem en un moment en el que les polítiques ambientals requereixen la màxima transversalitat en totes les matèries, compromís i un fort lideratge, i aquest nou ministeri podria apuntar en aquesta direcció. Queda, per ara, com un dubte, si una economista com Elena Espinosa gestionarà temes tant delicats com l'aigua o la conservació de la biodiversitat sense el risc que es supeditin excessivament als interessos agraris.