L'efecte NIMEY (Not in my election year) i no pas l'interès per prendre les millors decisions pel territori és el que està marcant l'agenda del Govern de l'Estat dels darrers mesos en relació a la definició, execució i traspàs de grans infraestructures a Catalunya (la MAT, túnel del TGV al seu pas per Barcelona i el traspàs de Rodalies a la Generalitat). Durant la setmana passada, en el marc de la trobada hispano-francesa que havia de decidir, d'esquenes als agents del territori i al propi Govern de la Generalitat, el traçat de la línia de Molt Alta Tensió, la por a patir una important davallada electoral a la demarcació de Girona en les properes eleccions generals va portar Zapatero a traslladar la reunió convocada inicialment a Girona i fer-la a París, lluny de les protestes contràries a la MAT, i a ajornar fins al mes de juny la decisió final sobre el traçat de la línia.
Un altre punt calent que té el govern central al Principat és el túnel del TGV entre Sants i la Sagrera. A mitjans de la setmana passada es publicava que vista la complexitat i oposició ciutadana a l'actual traçat del túnel, l'adjudicació de les obres es podria ajornar fins després de les eleccions. Aquest retard hauria d'evitar el desgast electoral del PSC-PSOE a Barcelona i possibilitar la inclusió del traçat del túnel com a element negociable en els pactes post-electorals. Finalment, dijous passat el mateix govern central va fer un altre gest significatiu boicotejant la reunió de la Comissió Bilateral on es va tractar el traspàs de la gestió de Rodalies a la Generalitat. La proposta de traspàs, buida de contingut, sense fixar cap calendari ni establir quins han de ser els òrgans que han de fer possible la participació de la Generalitat en la gestió ferroviària, demostra de nou un nul interès de complir amb els mandats de l'Estatut i encara menys a falta de pocs mesos per les eleccions espanyoles.

En definitiva, l'estratègia del Govern de l'Estat és clara: no remenar els conflictes territorials més espinosos i ajornar l'execució de qualsevol decisió fins després de les eleccions. Amb tota probabilitat, depenent de quins siguin els resultats electorals, el territori tornarà a ser la moneda de canvi dels pactes post-electorals.