La setmana passada serà recordada, segurament, per la manca de neu a les muntanyes del Pirineu, que va obligar a mantenir tancades la majoria de pistes d’esquí de casa nostra. Més enllà de la frustració de les aspiracions de molts catalans i moltes catalanes, que volien aprofitar aquests dies per fer les primeres baixades amb els esquís, aquest fet posa d’actualitat, un cop més, la preocupació sobre el canvi climàtic i els seus potencials efectes a nivell econòmic, social i ambiental. L’Informe sobre el canvi climàtic, impulsat pel Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS) i realitzat amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis Catalans i el Servei Meteorològic de Catalunya, destaca que el turisme d’hivern és un dels sectors que pot experimentar un impacte més elevat en cas que el canvi climàtic es fes efectiu, atès que l’increment de temperatura mitjana podria traduir-se en una reducció dels dominis esquiables i un escurçament de la temporada d’esquí (especialment a les estacions situades a les cotes més baixes).
Davant d’aquesta situació, quines opcions disposem per garantir la supervivència d’aquest tipus de turisme? El mateix informe del CADS proposa cinc possibles opcions.
La primera és traslladar les pistes d’esquí a cotes més elevades, en principi menys vulnerables a l’augment de la temperatura. Malauradament, tot i que en alguns estats veïns aquesta mesura ja s’aplica a l’hora de crear noves estacions d’esquí, al nostre país sembla bastant inviable per l’escassetat de dominis esquiables que es trobin per sobre dels 2.500 metres d’alçada (a diferència de la zona dels Alps, per exemple).
Una altra possibilitat seria ampliar el domini esquiable que està proveït amb neu artificial. Malgrat la importància creixent d’aquest recurs –la neu artificial–, els costos econòmics i ambientals del canons de neu (en termes de consum d’aigua i d’energia, així com pel que fa als seus efectes sobre la fauna i la flora) condicionen la seva viabilitat. A aquest punt cal afegir-hi la manca de garantia que siguin realment útils en cas que, tal i com és d’esperar, es produeixi un increment tèrmic.
Finalment, una tercera opció que apunta l’esmentat informe és la diversificació d’activitats, especialment fora de la temporada d’esquí, integrant les activitats esportives que es poden realitzar quan no hi ha neu (senderisme, etc.), amb manifestacions artístiques, etc.
Aquestes tres mesures, amb un fort caràcter estratègic, haurien de permetre impulsar la supervivència d’un sector econòmic fortament amenaçat per l’escalfament planetari. Serem capaços de creure’ns que el canvi climàtic va de debò i passar a l’acció?
