Actualment, és un fet plenament acceptat entre la comunitat científica internacional que els objectius bàsics de la protecció de l’entorn natural s’emmarquen en la conservació de la diversitat biològica. En aquest sentit, el Conveni sobre la Diversitat Biològica de Nacions Unides (1992) assenyala que el requisit fonamental per a la conservació de la biodiversitat és la conservació dels ecosistemes i hàbitats de més interès.
La comunitat científica també ha evidenciat en les teories més modernes que la conservació dels espais naturals no es pot limitar exclusivament a la protecció d’un conjunt més o menys complet d’àrees completament isolades, mancades d’una connexió entre elles. Aquest és el cas, per exemple, del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN), aprovat per la Generalitat de Catalunya l’any 1992, que va aconseguir protegir de la urbanització un 20% de la superfície de Catalunya però no va vetllar prou pel compliment d’aquest criteri bàsic. A més, es demostra que com més reduïts són els espais protegits o més distanciats es troben entre ells, més vulnerables són les espècies que hi viuen. Evitar l’extinció d’espècies requereix, doncs, garantir la connexió ecològica entre espais naturals i prevenir la fragmentació excessiva del territori, causada habitualment per la construcció de noves infraestructures, naus disperses o urbanitzacions disseminades pel territori, entre altres conseqüències de l’activitat humana.
Ben segur que la connectivitat ecològica és un dels instruments més innovadors, valuosos i essencials que disposem ara mateix per a aconseguir un salt qualitatiu en les polítiques de planificació del territori i de preservació de la biodiversitat a casa nostra. En aquest sentit, el Govern de la Generalitat de Catalunya va presentar l’any passat les Bases per a les directrius de connectivitat ecològica de Catalunya, document de gran valor però no suficient del tot per anar assolint aquest objectiu compromès ja en el Pacte del Tinell i recollit després com a objectiu estratègic del país en el nou Estatut. Fa falta que totes les iniciatives que es desenvolupin sobre el territori dels Països Catalans tinguin molt present i vagin incorporant aquestes i altres directrius semblants, sobretot aquelles iniciatives més relacionades amb els creixements urbanístics o la construcció de noves infraestructures.
