L’any 1972, les Nacions Unides van organitzar la Primera Conferència sobre Medi Ambient Humà a Estocolm. Fou el punt de partida en que els governs de tot el món plantejaven conjuntament la degradació del medi ambient a escala planetària. La Conferència fou, també, l’origen d’un eslògan que ha servit de base de part del pensament ambiental en les últimes dècades: “Pensa globalment i actua localment”.
D’això ja fa trenta-sis anys. Des d’aquella fita, el coneixement i la consciència global sobre les problemàtiques ambientals, a escala planetària i regional, no ha parat d’augmentar. Fenòmens com la degradació de la capa d’ozó, l’escalfament global, la pluja àcida o la contaminació atmosfèrica són detalladament estudiats i analitzats des de la comunitat científica i s’han pres mesures compromeses per eradicar-los, com el Protocol de Kioto, entre altres. En tots aquests anys, des de la Conferència d’Estocolm, la primera part de l’eslògan (“pensa globalment”) s’ha realitzat amb un èxit raonable.
No obstant això, fa ben pocs anys que s’ha començat a treballar en la segona part de l’eslògan (“actua localment”), i no amb els mateixos esforços a tot arreu. En el fons, pensar globalment no implica res més que no sigui adquirir coneixement i consciència, en canvi, actuar localment implica un canvi d’hàbits i actituds que no tothom està disposat a fer voluntàriament.
Catalunya és un país ric i divers a nivell ambiental, dinàmic a nivell econòmic i social i amb una tendència innata a experimentar processos de degradació paisatgística i d’ocupació indiscriminada del territori (parèntesi llarguíssim: malgrat els innegables i inestimables esforços de certs sectors polítics, empresarials per configurar un discurs sostenibilista que al capdavall no és coherent amb la realitat i el futur que ells mateixos impulsen i que la societat demanda).
Afortunadament, la societat catalana és cada vegada més conscient de la necessitat de canviar alguns dels seus hàbits per reduir l’impacte sobre el medi. La resposta social al greu episodi de sequera viscut els sis primers mesos de l’any n’és un exemple. No obstant, sovint els missatges que es reben son contradictoris. Sigui com sigui, el repte de la Generalitat i dels Ajuntaments és el de crear experiències locals, de proximitat, que millorin la qualitat de vida de les persones alhora que redueixin l’impacte global que les tenen les nostres activitats.